dimarts, 26 de gener de 2010

Gustavo, eres muy Bueno

No és per fer-li propaganda gratuïta a un tio merda que no se la mereix, no, Déu me'n guard, però vaja, més aviat per avisar i prevenir. Molts de vosaltres ja el coneixeu, aquest energumen. Es presenta a si mateix com a filòsof platònic materialista, i en algunes coses té rao, com ara en el fet que hi ha molts comentaristes de textos filosòfics però pocs filòsofs. També em sembla molt encertat que anomene l'actual president del govern espanyol "el pensamiento Alicia. Un presidente en el país de las maravillas" (títol d'un llibre seu). La gràcia del cas és que aquest ancià, càtedro jubilat a Oviedo, que els espanyols solen considerar com el seu filòsof més brillant i genial, és el mateix que després de presentar-se com a nacionalista español afirma que "Ser español es decir mucho, es muy metafísico, es una idea heideggeriana"; és el mateix que presenta la pena de mort com a "suïcidi assistit" en benefici del condemnat; la mateixa persona que ha actuat (i actua) com a filòsof de capçalera del programa "Gran Hermano", cosa perfectament coherent amb la publicació d'un llibre en defensa de la teleporqueria; és el mateix que afirma que "el matrimonio homosexual no está de acuerdo con la historia humana", naturalment. El gremi dels filòsofs, per a vergonya col·lectiva, continua fent reverències a un individu que, en una entrevista televisiva de fa uns anys, no tenia cap inconvenient a admetre literalment que ell havia estat idealista fins que Alemanya va perdre la Segona Guerra Mundial, i aleshores va deixar de ser-ho perquè una filosofia que perd una guerra no pot ser encertada (nota bene: seria interessant d'esbrinar què significa "idealista" en un argument com aquest...). Doncs bé, aquesta perla de la història del pensament mundial, aquest insigne Aristòtil de la Rioja, ens fa saber ara les novíssimes i profundes conclusions del seu logos insuperable:

-- "[El PP] c
omo es afín a la democracia cristiana, tiene valores superiores", i per tant no és "fundamentalista demócrata".

-- "
para mí, la Ley del Aborto es más corrupta que el caso Gürtel".

-- "
la corrupción moderada es útil para la subsistencia de la democracia".

-- "
Lo de izquierda o derecha son mitos desaparecidos".

Com que no vull que ningú m'acuse de traure les coses de context, ací teniu l'entrevista sencera. Si voleu un contrapès, llegiu aquest articlet del blog del Garí. No en dic res més, que ja ha quedat prou clar el que en pense.

dissabte, 16 de gener de 2010

Sant Antoni!

En aquestes dates tan especials, hem de tornar a velles tradicions i recuperar la nostra cultura de sempre. Per això, ací teniu els Goigs en llaor de sant Antoni Abat, autèntics, reals i verídics, tal com s'han cantat sempre. En aquest cas, en la versió d'Ontinyent.
Per si algú no enten la tipografia gòtica:
San Antònio ensalssa ensalssa al señor,
Porquera porquera un custo varón
Osso osso ossoberano San Antònio,
Arre arre arrepentido a tus pies
Assnos assnos assnos partícipes
De l'anca de l'anca de l'ancarnassión.

De tota manera, tal com passa sempre amb els textos importants de la nostra cultura (l'Odissea, la Ilíada, els Goigs de Sant Antoni, etc.), la transmissió oral origina certes variants, com aquesta que es canta a Murla, i que aniria molt bé per a fer el stemma codicum:

Oso,
Osoberano San Pedro!
Arre,
Arrepentidos a tus pies!
Asnos, Asnos
partísipes!
De l'anca,
de l'ancarnasión.
I danos i danos
un puro, un puro, ensendido
amor hasia ti.
Porqueres, porqueres
un santo
i un custo varón.


Que n'és, de gran, la nostra cultura tradicional!

dimarts, 5 de gener de 2010

"Polak potrafi"

Divendres, 18 de desembre de 2009, 21.45 h. Arribem a la nostra pensió, a Cracòvia, descarreguem les coses i posem el canal polonès de notícies, i em quede amb la boca oberta: han robat el cartell de l'entrada d'Auschwitz I (Oświęcim). Després d'un moment de sorpresa, la Marta posa cara de menyspreu i afirma: "Polak potrafi" ("un polonès és capaç de fer-ho"). La notícia fa la volta al món en qüestió de minuts. A fora hi ha -15ºC, un fred horrorós, no hi ha ni Déu pels carrers, i no em sé imaginar com s'ho faran per trobar el rètol infame que tanta història ha fet.
Passen un parell de dies, i ens assabentem gairebé en temps real que han trobat els lladres i l'objecte del robatori al nord del país. Els dies següents tot són versions del tema: que si ho havien encarregat des de Suècia, que si era per a algun neonazi escandinau, que si el comprador era un ric britànic que a través d'un suec va contractar els serveis de cinc "xoriços" polonesos...
Tinc tendència a relacionar les coses amb el seu context, a veure-hi indicis d'altres fenòmens. El més al·lucinant del cas és, probablement, el que deixa entreveure. Aquest estrambòtic robatori té, en el fons, alguna cosa de sacrilegi extrem. No sols perquè l'objecte robat és patrimoni històric de la humanitat, objecte (teòricament) protegit de la Unesco, etc. Sinó, sobretot, perquè la càrrega simbòlica és enorme. Auschwitz simbolitza la destrucció massiva i industrialitzada de la humanitat, la mort inimaginable de milions de persones, la vida humana convertida en pur material: la màxima deshumanització possible. Aquestes coses s'ensenyen a les escoles poloneses des de fa gairebé setanta anys, però es veu que les implicacions morals de tot plegat no han arrelat en la ment dels lladres. L'intermediari suec representa per a mi un enigma, un exemple de com la immoralitat té arrels a tot arreu, per molt civilitzats que ens pensem que són alguns països. Si el comprador britànic és un neonazi, no ens enganyem, això només explica el fet de manera molt parcial: de quina manera li aprofita, un material que no podria mostrar a ningú? I què té en el cap aquest presumpte multimilionari, quan es proposa apropiar-se del símbol de l'extermini?
Crec que els mitjans de comunicació han fet malament d'acusar de negligència els serveis de seguretat del museu d'Auschwitz. Aquest robatori s'ha produït precisament perquè sempre, fins ara, havia estat inconcebible, inimaginable. Sabíem que estem envoltats de fillsdeputa (amb perdó de les putes) potencialment criminals, però mai no ens hauríem pensat que calia defensar Auschwitz de la bogeria totemista dels pitjors. Almenys no fins a aquest punt. La protecció del museu internacional d'Auschwitz era laxa perquè, al capdavall, es basava en la confiança que aquest tipus de coses no entraven en els càlculs de ningú.
Jo, que sóc teòfob militant i que he heretat la idea weberiana de la "desmagificació del món", jo que tinc poca tirada a considerar sagrats els llocs i les coses, em vaig sentir ofès i ultratjat per aquest robatori. Em va semblar, i em sembla, que es va cometre un dels pitjors sacrilegis imaginables, d'aquells que en l'antiguitat concitaven la ira desfermada dels déus. I em fa l'efecte que darrere d'aquest afer s'amaga una realitat amenaçadora, que em produeix pànic i que, tanmateix, no sé com descriure. No em val que em diguen que exagere: Auschwitz és sagrat, punt. Aquesta violació física d'aquell espai que he arribat a visitar en cinc ocasions em causa horror.