dimarts, 30 de novembre de 2010

Va de dinerets

Veient això, jo, francament, no sé què comentar. Bé, sí que ho sé, però em sembla que faria lleig i em diríeu de tot. De manera que les vostres opinions seran molt ben acollides, com sempre.

divendres, 19 de novembre de 2010

Notes d'ecologia de la ment (5)

Principi de la metamorfosi legítima
Enunciació
"Desconfieu dels qui mai no es deixen convèncer de res, desconfieu dels qui canvien d'opinió amb massa facilitat; ni dogmàtics ni conversos oportunistes".
Explicació
Deia el iaio: "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics". Cert, certíssim. I no sols els enemics, sinó també els fanàtics del teu propi bàndol. Però aquest principi no s'ha de seguir fins a la veneració, perquè si es divinitza llavors es converteix en coartada teòrica per a tota mena de transfuguisme oportunista, en cobertura descarada de l'absència de principis i de conviccions. Les transformacions en les nostres opinions i en la ideologia es produeixen a poc a poc, i no pas a causa d'una única evidència en contra, sinó per acumulació de contraarguments que en algun moment es fa insostenible. No hem de desconfiar dels canvis d'opinió o d'ideologia, sinó de les conversions. Una certa constància en l'opinió i una certa coherència en l'actuació són els pressupòsits de la personalitat ben formada. No hi ha fanàtic més perillós que el convers.

Principi de la seducció distanciada
Enunciació
"No hi ha millor truc retòric que dir les coses amb una transparència indiferent".
Explicació
La insistència de qui pensa el contrari que nosaltres ens reafirma amb més tossuderia en les nostres pròpies conviccions. La seua pertinàcia amenaça la nostra confiança en les creences que tant ens estimem, i això ens fa defensar-les de manera encara més enèrgica. El dubte és pertorbador, i si ens l'intenten inocular per força ens hi oposem de grat. Per això la gent que més ens ha convençut d'idees noves (o contràries) sovint ha estat la que les deixava caure despreocupadament, sense escarrassar-s'hi gaire, fins i tot amb un punt de distanciament irònic. Aquest és un procediment ben efectiu. Amolleu-les amb claredat, fins i tot amb contundència, però com si deixàsseu anar dissimuladament i displicentment una punta de cigarreta. El món seria més suportable si l'objectiu de les discussions no fos la victòria per bombardeig i per artilleria pesant, sinó la subtil atracció gravitatòria cap a idees amb més pes específic.

Contra Davidson
Desconfie de les apel·lacions explícites a la "caritat interpretativa". Massa sovint encobreixen un abús destinat a fer dir als textos el que no tenien intenció de dir, a forçar-los en benefici de la persona "caritativa". A més, la caritat interpretativa amb el que considerem afí sol encobrir la crueldat interpretativa amb el que es considera antagonista, diferent, contrari, enemic, adversari, heterodox, irregular. I això, mentalment, no em sembla tampoc gaire ecològic.